Hola a tothom!!
El dia d'avui augurava ser llarg... i molt! el nostre conductor ens ha vingut a buscar a les 5:00 del matí per a començar la ruta que havia d'acabar a les 19:00 de la tarda a Semarang (des d'on ens sortia l'avió al dia següent) així que tots cap al cotxe, maletes i nosaltres. Ens esperen moltes hores per endavant! així que ens posem en marxa i la nostra primera parada és el temple budista de Borobudur, el monument budista més gran del món construit pels voltants de l'any 800. He de dir que tenia moltes ganes de veure'l i era una de les visites que em feien més il·lusió d'aquest viatge i ha complert les expectatives!! Hem arribat que quedaven uns 5 minuts per a que obrissin (obren a les 6:00 del matí) i ja hi havia força genteta esperant, com es nota que és un dels imprescindibles a l'illa de Java. Hem entrat i després de caminar uns minuts hem començat a veure el temple a lo lluny... increïble...
El temple està format per 6 pisos quadrats i 3 pisos rodons formant un mandala gegant. Per tal de pujar al temple, o bé es pot pujar totes les escales de cop fins a la part superior (la qual cosa et porta uns 5-15 minuts, segons la forma física) o bé es poden anar pujant els pisos d'un en un, entrant a cada pis per les escales de l'est i anant en la direcció de les agulles del rellotge. D'aquesta manera pots contemplar tots els baix relleus dels pisos i fent tot el recorregut sencer diuen que s'arriba al samsara, a la Il·luminació absoluta. La veritat és que les estàtues de Buda i tots els baix relleus que es van trobant als pisos quadrats són espectaculars...
I les vistes a mesura que vas pujant són espectaculars... no m'extranya que en el seu dia triessin aquest emplaçament per a la construcció del temple.
I es tenen unes vistes molt maques del volcà Merapi, el qual va entrar en erupció per última vegada al 2006, matant a molta gent i causant uns efectes devastadors a molts Km al voltant...
Una cosa que ens va semblar molt curiosa de l'estructura va ser el terra, ja que en comptes d'estar format per pedres totes rectangulars iguals (o semblants) cadascuna té formes diferents... semblen un Tetris! ens imaginàvem als constructors divertint-se fent les diferents formes.
Com a anècdota del camí mentres anàvem pujant va ser la d'una noia que em va demanar si podia fer una foto a la meva samarreta, em va explicar que tenia un amic que és biòleg i que segur que li faria molta gràcia de veure-la! ja ens anem acostumant a que ens demanin fotos els indonesis però no als turistes també!
Una vegada s'acaben els pisos quadrats et trobes als pisos rodons on hi ha un total de 72 "stupas", que són unes estructures acampanades que contenen a dins estàtues de Buda. I per a coronar tot el conjunt hi ha una "stupa" molt gran... entre aquestes estructures i les vistes, et quedes sense paraules...
Alguna "stupa" estava oberta i es podia contemplar a Buda a dins. Les altres, havies de mirar per dins dels forats per a poder veure'ls.
Tot i haver molta gent en el lloc es respirava molta pau i ens hem quedar una estona asseguts, contemplant les vistes.
Després d'una estona hem baixat del temple i ens hem dirigit cap al cotxe, no sense abans passar per passadissos i passadissos de botigues. A cada sortida dels temples que hem anat visitant és el mateix: et fan sortir per un lloc determinat i has de passar sí o sí per les botigues. Com més gran i conegut és el lloc, més botigues hi ha, així que us podeu imaginar la quantitat que n'hi havia a Borobudur... no sabíem si seríem capaços de trobar la sortida! i el parking estava a petar, per sort el nostre conductor estava atent i ens ha trobat ell a nosaltres, sino encara estaríem donant voltes per allà!
La nostra següent parada al recorregut és el temple de Mendut. Aquest temple és molt petitet i el que té de característic és un Buda d'uns tres metres de llarg a dins seu. La veritat és que després de Borobudur aquest temple no ens impressiona gaire però tot i ser petit, té el seu encant.
Després d'estar en el temple uns 15 minuts tornem al cotxe i li demanem al conductor que ens porti cap a la meseta de Dieng, al centre de l'illa de Java (en direcció nord i una mica oest d'on estàvem). Ens esperaven moltes hores al cotxe ja que les carreteres són... no sé com dir-ho... entretingudes! no estan del tot ben conservades i en alguns llocs estaven tallades en una direcció el camí així que el camí es fa molt lent, però els paisatges són espectaculars! part de la carretera passa per dins de boscos, o pel costat de poblets... i a mesura que et vas endinsant més a la meseta et trobes tots els cultius (sobretot de patata, però també hi havia cols i arròs). És increïble com posen els cultius arreu que poden, inclòs aprofitant les muntanyes i fent moltes terrasses diminutes aprofitant els desnivells. No deixen cap espai sense aprofitar! i el paisatge que queda és molt maco.
A la meseta de Dieng hi ha 3 llocs a visitar, però que ja avanço que no ens van semblar res de l'altre món, el que més ens va agradar d'aquesta zona va ser els paisatges xulíssims que vam veure des del cotxe i sobretot conèixer els que a partir d'allà van ser els nostres companys de viatge!! Però no m'avanço. Quan ja portàvem una estona de viatge amb el cotxe el nostre conductor ens va dir que el cotxe que portàvem al darrere el conduïa un amic seu i que portava un grup de nois espanyols que feien la mateixa ruta que nosaltres, també acabant a Semarang. Així que aniríem els dos cotxes junts i ens va semblar molt bona idea. Vam parar a dinar i allà els vam conèixer i desseguida va haver molt bon rotllo! eren un grup de 3 noies i un noi que viuen a Madrid: l'Eli, la Maria, la Marta i el Ceci. I resulta que ells també acabaven a Semarang perquè al dia següent agafaven el mateix vol que nosaltres per anar a fer el mateix tour per veure els orangutans!! La veritat és que són super macos i ens ho hem pasat molt bé amb ells!
Després de dinar, hem anar al primer punt de la meseta de Dieng: els llacs de Warna (Telaga Warna) i Pengilon (Telaga Pengilon) i varies coves (Goa) que hi ha pel recorregut al voltant dels llacs. Aquí ja ens hem trobat la primera sorpresa... l'entrada ha pujat moltíssim de preu respecte al que posava a la guia i al que havíem vist als blogs... era 5 vegades més cara!!! (el preu per cadascú era d'uns 7€, que és el que acostumàvem a pagar pels tres junts... excepte Prambanam i Borobudur que són temples molt turístics i caríssims pel que és Indonèsia). Ens hem mosquejat molt, la veritat... però ja que estàvem allà, què havíem de fer? així que ho hem pagat i hem entrat els 7. Entres a una zona amb dos llacs i on hi ha un caminet pel voltant per fer una mica de trekking i el passeig és maco, la veritat (és una barreja del bosc amb els llacs) així que hem decidit fer la volta als llacs. Un dels dos llacs és d'un color una mica més verdós groguenc degut a que el terra és sulfurós.
Hem volgut visitar les coves però resulta que estaven tancades (tot i que no es veien gaire grans)... després preguntant-li al conductor ens ha dit que normalment les tenen tancades perquè només deixen entrar a la gent que va a resar. Aquí ens hem cabrejat ja que llavors no te les anuncïin com que les pots visitar, si les has de veure darrere d'unes reixes! et venen que veus els llacs i les coves però no és cert, només les pots veure desde fora...
Així que ens hem posat el dos cotxes en direcció al següent punt a visitar: el cràter del volcà Sikidang. Allà ens hem trobat amb l'olor característica del sofre ja només sortir del cotxe i ens hem apropat a la zona del cràter per veure les fumaroles que surten del terra i hi ha una bassa gran d'aigua sulfurosa de color gris on sortien bombolles degut a les fumaroles que té a sota.
I ja per últim ens hem dirigit a veure uns temples de la meseta de Dieng: el complexe Arjuna, Candi Gatutkaca i Candi Bima. Però la veritat és que estan en força mal estat (degut al terratrèmol de fa uns anys) i d'en peus n'hi ha molt pocs... i després de venir de veure Prambanam i Borobudur, ens han sabut a poquet, la veritat.
Tant la zona del cràter com aquests temples també s'havien de pagar (30.000 rupies cadascú, que són uns 3€ i poc al canvi), així que en total han estat uns 10€. Semblarà poc al canvi però pel que és aquí, és car (i més pel que és). Creiem que haurien d'intentar cuidar una mica més al turisme... al menys que t'informin millor i que no et venguin el que no és...
Ens hem acomiadat del Ceci, l'Eli, la Marta i la Maria i hem dit de sopar tots junts a Semarang així que ens posaríem en contacte quan arribéssim allà... encara ens quedaven unes 3 hores de camí (els conductors ens han dit que arribaríem sobre les 19:30). Sorpresa? doncs que les 19:30 ni de conya... nosaltres hem arribat passades les 21:00 a l'hotel i ells han arribat sobre les 22:00 (el seu conductor s'ha perdut!) així que hem dit de veure'ns directament a l'aeroport al dia següent ja que estàvem tots petadíssims després d'un dia tan llarg i tan intens...
A sopar i a dormir, que demà ens espera Borneo!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada