dilluns, 22 d’agost del 2016

21 d'agost de 2016 - Dia de trànsit

Hola a tothom!!!

Doncs res, avui no tenim gaire a explicar perquè ha estat un dia pràcticament de trànsit... avui hem deixat enrere l'illa de Flores per anar cap a Yogyakarta, a la part central de l'illa de Java (la penúltima illa que visitarem abans de tornar cap a casa). Hem agafat dos avions, un que ens ha portat de Labuan Bajo fins a Bali (Denpasar) i el segon de Bali fins a Yogyakarta. El primer d'ells el teníem a les 8:40 del matí però ja vam ser previsors i vam agafar un hotel que estava just al costat de l'aeroport, però no erem conscients de quan a prop estava fins que vam arribar ahir... s'hi podia arribar caminant, l'aerport està just creuant el carrer!! tenir un hotel tant a prop seria completament inviable a un aeroport gran però aquí hi arriben un parell o tres de vols al dia, així que no és problema, de fet va genial!!! de fet, hem anat a fer el check-in quan ens hem aixecat, hem tornat a l'hotel per esmorzar i després hem tornat a l'aeroport per ja quedar-nos-hi. La veritat és que ha estat molt extrany! jeje. Aquí us deixem la foto del nostre hotel desde dins de l'aerport.


I òbviament, l'avió tornava a ser d'hèlixs però aquesta vegada ja anava molt més tranquila i el temps ha passat volant (acudit dolent... ho sé.....).


I en un pim pam ja estàvem a Denpasar (Bali), on tenen temples fins i tot a la pista!!


I aquí ens hem armat de paciència perquè teníem una escala de 5 hores... així que hem fet el que es pot fer en un aeroport: visitar botigues, menjar, llegir, mirar una estona alguna sèrie a l'ordinador... i així se'ns han passat les hores fins al nostre últim vol per avui.


Hem de dir que no hem tingut cap problema de moment amb cap vol a Indonèsia... quan preparàvem el viatge i llegíem blogs i webs d'informació a tot arreu posava que sempre hi havia molts problemes amb els vols interns, ja fos que es els vols sortien amb molt de retard, ja fos que hi havia cancelacions en l'últim moment. Toquem fusta (molta!!) però de moment no tenim cap queixa, tot al contrari! tots han sortit super puntuals! (a veure els dos últims interns que ens queden...).

I 1 hora i 40 minuts més tard ja estàvem a Java!! ara a agafar un taxi i cap a l'hotel.



Hem arribat sobre les 5 de la tarda a l'hotel i encara ens quedava una última prova per avui: aconseguir un cotxe amb conductor pels dos propers dies. El problema que no havíem calculat quan vam planejar el viatge és que avui és diumenge i ens feia una mica de por que no estés tot tancat... però bueno, havíem de trobar algo per al menys demà. 

Durant l'avió jo m'he marejat una mica i em feia una mica de mal la panxa així que m'he quedat descansant a l'hotel mentre els dos nois anaven a buscar agències. Han tornat després de més de dues hores (jo ja començava a preocupar-me...) molt cansats, però ho havien aconseguit!! són uns cracks!!! i a molt bon preu! però pel que es veu ha estat una odisea... no trobàven cap agència al carrer principal del poble (on tothom deia que era molt fàcil trobar-ne) així que han hagut de donar moltes voltes i preguntar a uns dels pocs turistes que s'han trobat pel camí. Però ho han aconseguit!!! aquí us deixo un parell de fotos que han fet del poble.



Però millor que la història que van viure ahir us l'expliquin els mateixos protagonistes... així que dono pas al Pablo i al Jordi!:

Los valientes aventureros dejaron a la princesa a buen resguardo en la torre más alta del castillo (hotel). La princesa no pudo acompañarlos en esta aventura, pues el malvado mago Mesientomal la había maldecido. Así que los dos compañeros partieron a la búsqueda de un remedio y de un carruaje para poder continuar sus hazañas en los dias venideros.

Mas la terrible y nefanda ciudad de Jogjakarta no se lo iba a poner fácil. Miles de goblins berreantes infestaban sus ruinosas y mugrientas calles. Algunos incluso iban a lomos de terribles caballos de metal y humo que no cesaban de atacar a nuestros héroes. Por suerte, sus felinos reflejos les libraron de todo mal. Poco a poco fueron avanzando por el laberinto de callejuelas hasta llegar al gran bazar de Maliboro, donde, segun la leyenda, todo objeto puede ser hallado (a un módico precio). Lamentablemente los goblins solo vendian camisetas cutres, souvernirs de mordor malos y otras lindeces parecidas... ademása de inundar las calles con puestos de algo que solo ellos llamarian comida (bueno, los pinchos de"pollo" todavía tenían un pase). 

Por suerte nuestros amigos se encontraron a una pareja de sabios que les indicaron el puesto de alquiler de carruajes más cercano, donde, tras un arduo regateo, consiguieron un carruaje con conductor por sólo medio reino. Una vez conseguido el carruaje (si volvian sin él, la princesa los iba a colgar de los meñiques) fue fácil conseguir el remedio en la tienda del alquimista Apotek (aunque el alquimista hablaba raro).

Horas después de haber salido del castillo, cansados y doloridos por los embites de los goblins, nuestros harapientos héroes regresaron a la seguridad del castillo donde fueron recibidos por una desesperada y asustada princesa. Que al enterarse del buen negocio hecho con el carruaje no necesitó el remedio...

Resumen: Pues eso, que nos fuimos a pactar un coche con conductor para mañana y pasado y a buscar un poco de suero para Nune, que se encontraba un poco puchú y nos costó la vida encontrar la agencia entre tanto bullicio Indonesio... ;)

I poc més, quan han tornat hem anat a sopar al restaurant de l'hotel i després a l'habitació on hem estat veient videos de Les Luthiers (recordant al Daniel Ravinovich, que avui fa un any que ens va deixar...). Molt bona nit! demà més!! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada