09 d'agost de 2016 - Bali!

Bona tarda a tothom (bona nit per nosaltres)!!!

Doncs ja teniu per aquí una altra entrada d'aquest blog! si vau seguir els altres dos blogs (3frikisajapo i 2frikisamexic) ja sabreu que si l'entrada està escrita amb més dades tècniques, dates històriques i està escrita en castellà l'ha escrit el Pablo i si hi ha més sensacions i està escrita en català, l'he escrita jo.

Avui ha estat un dia intens, però ple d'emocions. Just després d'esmorzar hem anat a llogar dues motos a un lloc que tenim just davant de l'hotel (els preus són més o menys iguals a tot arreu, així que millor aquest lloc que el tenim molt a prop). Fins a l'últim moment hem estat dubtant si llogar un parell de motos o un cotxe amb conductor ja que ens tirava molt la idea de la moto pel tema econòmic (uns 7€ les dues motos vs 42€ de cotxe amb conductor) i per l'experiència de conduir a Bali però per l'altra banda ens agradava el fet d'anar més "relaxats" si és algú qui et porta i que a més el trànsit a Ubud és una mica caòtic. Ahir tot sopant vam conèixer uns catalans (què raro eh?) i ens van dir que ells els dos primers dies al sud de Bali van llogar cotxe però que com els hi sortia molt car al final van decidir agafar motos i que estaven encantats. Així doncs ens van engrescar a llogar les motos, i vam decidir llogar-les per un dia per provar i veure com anava tot plegat. Així doncs, després de regatejar el preu, ja estàvem muntats en un parell de motos en direcció a la nostra primera destinació: el temple de Goa Gajah o de la cova de l'elefant. A l'arribar al parking del temple ens han avassallat a "where are you from? (d'on sou?) que després descobriríem que és la seva manera de començar una conversa amb tu, ja sigui per vendre't algo o perquè se senten encuriosits per nosaltres i volen xerrar una mica. Hem fet el guiri total (i això que havíem dit que no ho fariem!) però no hem pogut resistir-nos a comprar uns sarongs (són una peça de tela que es posa lligada a la cintura i que cauen sobre les cames, per tal de tapar-les), que són obligatoris en els temples. Ens en volíem emportar un de record del viatge així que què millor que comprar-los ja per tot el viatge i així evitar que els venedors se't tirin més a sobre quan entres als temples. Després de regatejar, ja teníem 3 sarongs ben posats i cap a dins del temple! El fet d'haver anat d'hora pel matí ens ha evitat hordes de gent així que hem pogut estar tranquils. Les dues coses que m'han cridat més l'atenció han estat les piscines amb unes representacions de dones i l'entrada a la cova de l'elefant, que té un dimoni tallat a la pedra a la seva entrada. El passeig que té al voltant també és molt maco, ple de templets per tot arreu.

Hem de dir que el nostre primer dia hem anat molt a l'aventura perquè tot i que portàvem força clar tot el que volíem veure la nostra connexió GPS ha estat donant molt per sac i o bé no ens localitzava o bé no anava actualitzant a mesura que ens movíem, cosa que tampoc ajudava gaire. Així que hem fet servir el sistema de tota la vida, el d'anar preguntant a la gent local. Els hi semblava molt divertit que ho féssim, tothom volia ajudar i els nens se'ns apropaven molt encuriosits per qui eren aquells que parlàven amb els seus pares i sempre al crit de Halo! (hola en indonesi), els hi encantava que els saludéssis. Així que preguntant hem arribat a Tirta Empul, que és un temple amb unes piscines sagrades. Aquest lloc ha estat molt, molt especial pels tres perquè a part de poder visitar tot el temple, que és molt xulo, arribes a una piscina sagrada on has de fer un ritual dins de l'aigua en el qual vas passant per varies sortides d'aigua a la paret i has d'anar fent un prec a cadascuna d'elles, mullar-te la cara amb l'aigua i després submergir-te dins del xorro d'aigua. Quan surts de fer tot el ritual (una mitja hora més o menys) surts com renovat, no sabria explicar com és ben bé la sensació però surts amb molta pau.

Després del Tirta Empul ens hem parat a dinar a un lloc del carrer que estava ple de gent local i al veure'ns hem estat l'atracció del dia, sembla que no estaven molt acostumats a que hi hagués extrangers per allà. Hem menjat,,, doncs no sé ben bé el què amb arròs, i alguna de les coses picava!

Després de dinar ens hem dirigit cap a Penglipuram, un poblet que l'han conservat com un poblet típic balinès. No estàvem molt segurs per on era així que hem preguntat a la sortida de Tirta Empul i ens han dit que ens dirigissim cap a una zona concreta i que després per allà preguntessim perquè era una mica difícil de trobar. Així que dit i fet. I a l'arribar a una intersecció en la que posava que era per allà (en un cartellet minúscul que no sé ni com hem vist) li hem preguntat a una senyora gran que anava en moto i que estava girant en la intersecció i ens ha dit que la seguissim, que era per allà. Així que hem entrat a un camí super xulo rodejat d'arbres i tot molt molt verd seguint a una senyora indonèsia. L'hem seguit una estona fins que ella ha parat i ens ha dit que es quedava allà però que només havíem de seguir el camí. Després d'una estona conduint i passant per llocs molt macos (fins i tot un bosc de bambú on s'ha fet de nit de cop!) hem arribat a Penglipuram. El lloc és maco però ho tenen molt i molt preparat pel turisme i la gent hi viu allà, vull dir que quan entres a alguna casa del poble és casa d'algú i ells te l'ensenyen molt amablement però a la sortida tenen menjar, beure i souvenirs per si vols comprar alguna cosa... i com després vam veure, hi ha més pobles com aquests conservats que pots veure des dels camins i que els veus gratis!

A continuació hem anat cap a Pura Kehen, un temple perdut de la mà de deu però que ha resultat molt espectacular. El camí s'ha fet una mica lent però molt interessant perquè ens hem anat trobant per la carretera tot de grup de nens i adolescents marxant com si fossin militars. Hem pensat que com el dia 17 és el dia de la indpendència d'Indonesia estaven preparant alguna cosa i després preguntant ens han dit que són les diferents escoles o instituts que efectivament preparen la marxa conjunta del dia 17. Anaven a pas militar i cantant coses i si canviaven algun pas ho feien tots a l'hora, es veien les hores de pràctica, la veritat. També hem de dir que ens vam trobar alguns grups de nois més grans que anaven disfressats però la gran majoria eren nois i noies (sobretot nois) vestits amb l'uniforme del cole. El fet de que els haguéssim d'anar passant ens ha enlentit una mica però ha estat curiós de veure. Finalment hem arribat a Pura Kehen i com us comentava ens ha semblat un lloc molt espectacular, estàvem pràcticament sols i és algo que hem agraït molt, es respirava molta pau.

El nostres següent punt a la ruta era les terrasses d'arròs de Tegallalang i aquí no sabem perquè ha començat a anar bé la localització del mòbil i hem començat a fer servir el programa Maps.me, que és com un google maps però sense la necessitat de tenir internet. Ens ha fet una ruta per arribar fins a les terrasses però ens ha ficat per camins de cabres i amb força pujades i baixades (un parell de vegades he hagut de baixar de la moto i pujar caminant perquè no tirava amb el pes dels dos!! jeje). Hem anat passant per camins amb uns paisatges impressionants, tot ple de camps d'arròs, amb arbres i palmeres, és el paissatge que estem veient per tot arreu i la veritat és que és molt, molt maco!

 Així doncs després d'una estona conduint hem arribat a les famoses terrasses de Tegallalang i tot i que s'estava començant a anar el sol vam poder veure-les molt bé. Són un reflexe del paisatge que hem anat veient durant tot el dia!

I ja per últim hem tornat a Ubud on estem dormint i hem anat al mateix restaurant que vam anar ahir per dinar (sembla que ens va agradar eh?): el Warung Dewa. Molt de menjar, molt bo i molt barato, què més volem? i després de sopar, a organitzar una mica els dies que ens queden a Ubud i a dormir! demà serà un dia llarg!!

Una abraçada a tots!

Nota curiosa: Bali està plagat de motos, pràcticament tothom es mou en motos, hi ha motos per tot arreu. A Ubud? motos. A les afores? motos! als camps d'arròs? més motos!!! i nosaltres no podíem faltar!

Nota curiosa 2: Algo que ens ha sorprès moltíssim als 3 és que els cascos de les motos els deixen penjats al manillar o als retrovisors, Sense lligar ni res, de fet no tenen ni pitón per lligar les motos. Els deixes allà i quan tornes... encara estan allà! a Barcelona el deixes així i bueno, ja pots anar a una botiga a comprar-ne un de nou... els nois catalans que vam conèixer ens van dir que ells el que feien era que si a un lloc que visiten veuen que al parking de motos hi ha cascos llavors els deixen i si no en veuen cap, se l'emporten. Jo crec que els podríem deixar arreu però estem seguint el seu consell... per si de cas!

Nota curiosa 3: Els balinesos són molt religiosos, és algo que ens està encantant i que és molt especial. Tenen temples i altars per tot arreu, i posen ofrenes als deus arreu. I quan dic arreu és arreu. Vas caminant pel carrer i has d'anar en compte de no trepitjar ofrenes perquè les posen a les mateixes voreres també. I quan vas amb la moto contínuament es van veient temples, ja siguin més grans o més petits. És algo que es barreja amb l'ambient, és part del seu paisatge! és genial!!!